Telegram torna a patir un atac DDoS a la Xina

Abans d'entrar en matèria en el que és la notícia en si, t'explicarem què és això de 'atac DDoS' que has llegit al titular i que potser no sàpigues què és. Un atac DDoS (les sigles de Denegació de Servei Distribuït) té com a finalitat la de deixar inutilitzat un servidor determinat mitjançant la saturació de l'amplada de banda o esgotant els recursos del sistema que fa que funcioni. Durant el transcurs d'un atac DDoS s'envien multitud de sol·licituds a un mateix lloc, alhora des de diferents punts de la xarxa.D'aquesta manera, la pàgina web queda inhabilitada, amb tot allò que comporta per a l'empresa propietària.

Telegram i la censura a la Xina

Doncs bé, l'aplicació de missatgeria Telegram està patint un atac DDoS a la Xina, país la capita del qual assisteix a una multitudinària manifestació contra una nova llei que sotmetria la ciutat a unarepressió brutal per part del govern I Telegram s'ha convertit en una eina essencial dels manifestants, en ser un servei encriptat i amb més mesures de seguretat que altres com WhatsApp. L'atac començava ahir cap a les 5 de la tarda de dimecres, hora de Hong Kong. Un atac, a més, que no només afectava el país xinès, com es pot llegir al tuit oficial emès per la pròpia empresa.

We’re currently experiencing a powerful DDoS attack, Telegram users in the Americas and some users from other countries may experience connection issues.

- Telegram Messenger (@telegram) June 12, 2019

Els servidors de Telegram començaven així a rebre tones de sol·licituds escombraries, impedint al servei processar les que eren legítimes. La pròpia companyia explica l'atac usant un curiós simil:

«Imagini's que un exèrcit de lemmings acaba de s altar-se la cua a McDonald's davant teu i cadascú està ordenant un whopper. El servidor està ocupat dient-li als lemmings que van venir al lloc equivocat, però n'hi ha tants que el servidor ni tan sols pot veure't per intentar prendre el teu ordre»

Una sèrie d'atacs que vénen de lluny

Sembla que és habitual que aquests atacs coincideixin amb moviments i marxes a favor dels drets humans al país asiàtic. Fa quatre anys, per exemple, la Xina començava una campanya de repressió contra els advocats encarregats de casos en què es defensaven els drets humans.La versió web de Telegram va ser bloquejada als servidors de diverses ciutats com Beijing, Shenzhen i Yunnan. Segons el diari estatal China Daily, aquests advocats feien servir l'aplicació de Telegram per atacar el govern del país.

Els advocats feien servir la funció de 'xat secret' de Telegram, a través del qual els missatges s'autodestrueixen passat un temps, com passa amb les Stories d'Instagram, i així no deixen rastre ni cap informació que pugui servir de prova contra els participants de la conversa.

Altres atacs DDoS cap a Telegram es poden haver originat en les aplicacions de la competició com Line o Kakao Talk El 2014, Telegram va rebre un èxode massiu d'usuaris coreans a la seva aplicació a causa de la censura que patien, impedint comunicar-se lliurement. Al final, tots els atacs DDoS tenen la mateixa finalitat: la censura.

El cap executiu de Telegram no té cap dubte sobre el caràcter repressiu d'aquests atacs DDoS:

«Els atacs, majoritàriament, corresponen a adreces IP localitzades a la Xina. Tots els atacs DDoS en què l'enviament d'escombraries ha estat extrem (200-400 GB per segon) coincidien, en el temps, amb manifestacions a la Xina en contra de la repressió de l'estat cap als ciutadans.»