Qui ens havia de dir, allà per març de 2010, que aquesta pantalla tàctil que Steve Jobs sostenia a les mans i que semblava un mòbil gegant anava a servir per a tantes coses. I per descomptat, a veure qui era el guapo que anava a poder sostenir que el iPad, i més tard el iPad 2, podria esdevenir un ferm aliat per als usuaris més creatius que focalitzin el seu talent cap a la música.
No en va, la AppStore està bé carregadeta de aplicacions descarregables que espremen amb enginy les opcions tècniques de la tauleta d'Apple. D'entre les centenars d'opcions interessants que podem trobar a les prestatgeries virtuals d'Apple, avui anem a destacar 05:00 utilitats que t'ajudaran a deslligar les teves inquietuds musicals, siguis o no un dutxo compositor o intèrpret.
GarageBand (5 euros)
Comencem per la aplicació de capçalera d'Apple. GarageBand és l'aplicació d'escriptori de la signatura de la poma. Hi ha qui el considera com el Logic de joguina (Logic és l'aplicació professional de gravació, seqüenciació i masterització de Apple). Però res d'això. Gent de primer nivell, com Trent Reznor (guanyador de l' Oscar a la millor banda sonora enguany per La Xarxa Social i alma mater de Nine Inch Nails) ha aplaudit GarageBand. Si vols comprovar-ho, descàrrega aquesta cançó que va muntar precisament amb aquest programa.
En la seva versió per a iPad, GarageBand rescata la gran majoria d'opcions de l'edició d'escriptori. L'ús de la aplicació es divideix, en principi, en dos apartats principals: el seqüenciador i el controlador d'instruments. En el primer apareixerà una línia de temps progressiva que podrem editar canviant-li el tempo (velocitat), modificant el compàs, afegint o traient pistes (instruments), o introduint canvis en les pròpies notes i pistes que es vagin escrivint sobre ella.
Al controlador instruments tindrem diverses fonts de so disponible, ja siguin teclats, instruments de corda, simulacions orquestrals i, fins i tot, donant l'opció de ficar so amb un controlador extern o gravant la nostra veu. Tot el que anem gravant amb els instruments virtualitzats a la pantalla tàctil es llança automàticament a la línia de temps. Però si no dones amb la tecla de la interpretació que més t'agrada, tranquil: com t'hem dit, en la línia de temps pots maquillar una mica el resultat perquè s'acosti al que volies gravar.
A GarageBand no li falten loops (seqüències pregravades de ritmes, melodies o recursos amb què escriure més ràpid la nostra cançó o donar-li una empenta a passatges complets), efectes d'inserció (com reverberacions o ecos) i unes mínimes opcions d'equalització. El millor és que és l'aplicació més completa de la AppStore en el seu gènere, considerant el preu que té. El pitjor està en la limitació que podríem sentir en algun moment amb les opcions d'edició en la línia de temps.
FL Studio Mobile HD (16 euros)
Un altre clàssic de ordinador. Sense que hagi arribat encara la versió per a Mac, FL Studio Mobile HD és potser el més divertit dels seqüenciadors per a mòbils. Es tracta d'una versió per a mòbils i tauletes de l'popular Fruity Loops Studio, un programa que porta més de quinze anys deslligant el potencial d'aficionats i professionals a tot el món, i que compta amb el recolzament de gent com Mike Oldfield.
FL Studio Mobile HD és el més clàssic dels seqüenciadors, tant en sistema de control com en funcionament. El menú principal es divideix en sis parts:
Keyboard / Drum Pads: és la versió virtual de l'controlador amb el qual interpretarem melodies i ritmes. Depenent de l'tipus de so de sortida que li configurem i de l'aspecte que li vinculem al seqüenciador de pistes, tindrà aspecte de piano (amb diverses opcions de visualització segons grandària) o de botonera de pads, o superfícies per colpejar i llançar samples (o mostres de so).
Instruments: poc misteri aquí. És el menú d'instruments. Es subdivideix en quatre apartats: teclats, sintetitzadors, caixes de ritmes i loops . Convé matisar alguna cosa: els sintetitzadors no són virtualitzacions com a tal de màquines que ens ajudin a sintetitzar sons, sinó que són samples pregravats de sons electrònics. Al menú de Instruments podem editar opcions com el pane (per manipular la sortida estèreo de so), el volum, l'atac (per matisar o minorar el cop inicial de cada toc) i la durada de l' sample (dins el marge que ens dóna la pròpia mostra, és clar).
Tracks: la mare de l'anyell. Aquí està el seqüenciador en si. A l'igual que en GarageBand, diverses pistes mostraran la progressió de les melodies i ritmes en la cançó. Sent com és una versió per a Movies, FL Studio Mobile HD presenta un apartat d'edició i control molt complet en aquesta edició, i tot i que és notable que falten moltes coses respecte al que veiem en un ordinador, és probable que no tirem a faltar res del que és fonamental. Des d'aquest menú podem activar el controlador que va fer famós a Fruity Loops, 1 minisencuenciador modular que distingeix una casella per cada toc dins d'un compàs. Per fer ritmes és la solució més divertida, senzilla i intuïtiva de totes les podem trobar en qualsevol seqüenciador d'aquestes característiques, i t'assegurem que quan li agafis el punt passaràs moltes hores fent les teves pròpies bases.
Effects: aquí l'aplicació ens dóna fins a sis efectes d'inserció i enviament, encara que en realitat tots es comporten igual (afegint-se a la sortida general de el projecte, de manera que no podem crear diferents efectes per cada pista). El problema dels efectes en FL Studio Mobile HD és que es perd personalització en cada so, ja que els efectes només es poden programar d'una forma per a totes les pistes a les que els afegim. Esperem que se solucioni en futures versions.
Projects: senzill però complet menú per accedir a les cançons que hàgim fet o estiguem component. S'inclouen diverses donem perquè ens fem una idea de les possibilitats d'aquesta potent aplicació.
Setup: aquí podem editar opcions tècniques de el rendiment i la configuració de l'funcionament de l'aplicació, com el volum de l'metrònom, la sensibilitat de l'pitch, programar la quantització automàtica (perquè els tocs de teclat o caixes de ritme s'apropin el més possible a l'harmonia dins de cada compàs) o la latència de l'motor d'àudio.
El millor de FL Studio Mobile HD és que és de les aplicacions més completes, divertides i intuïtives de quantes podem trobar d'aquest gènere per iPad. El pitjor és que el seu preu no és una invitació a provar-ho.
Korg IMS-20 (13 euros)
Amb aquesta aplicació, Korg IMS-20, ens trobem amb el que es diu un estudi de sintetitzador analògic, encara que en versió virtual, lògicament. El funcionament d'aquesta aplicació pot espantar als no iniciats, amb tantes rodetes, cables i botonets com panell de configuració de les nostres creacions. Realment, si no tens uns coneixements mínims sobre el tema, serà millor que t'estalviïs els tretze euros que costa portar-. Encara que si tens nocions mínimes, o el suficient entusiasme com per tirar-li paciència dels molts tutorials i consells que hi ha a la xarxa, aquest Korg IMS-20 pot arribar a donar-te moltes satisfaccions.
El Korg IMS-20 distingeix tres parts fonamentals: el sintetitzador en si, un seqüenciador de 16 passos i un controlador basat en dos petits panells tàctils (acabéssim) que afegeixen una mica de intuïció a aquesta potent eina. A més de la mesura complexitat que es tradueix en molta precisió, el gran atractiu de l' Korg IMS-20 està en el tipus de so que treu, amb un toc molts cridaria retro .
A més, el Korg IMS-20 té plena integració amb el adaptador USB d'Apple, per si volguéssim controlar l'aplicació amb un dispositiu MIDI extern. Ofereix també un enllaç directe a SoundCloud perquè pugem en un tres i no res les nostres creacions a aquest web social de música. Sens dubte, és la aplicació ideal per als usuaris més avançats, per les múltiples opcions d'edició que ofereix com a sintetitzador (carregadet d'editors d'oscil·lació, síntesi, controls d'envolupants, filtres i dinàmiques).
El millor, per tant, està en que és de les aplicacions més properes a l'experiència professional, o al menys, amateur, dins d'aquest tipus de aplicacions. El pitjor és que pel seu preu i per la naturalesa de la pròpia eina, Korg IMS-20 pot provocar malsons als usuaris que caminin peix en això de la música electrònica.
SoundPrism (gratuït, o versió Pro per 13 euros)
Anem a relaxar-nos una mica després de l'estrès que a molts pot haver-los provocat el joguina virtual de Korg. Per a això, anem a ensenyar-te SoundPrism. Aquesta aplicació juga a la creació de melodies amb un component molt especial. Per començar, no cal tenir coneixements de música ni de composició. S'agraeix unes mínimes nocions, intuïtives si més no, d'harmonia, ja que SoundPrism funciona sobre un panell lliscant que distribueix notes a la part alta i tons a l'ample. Quan parlem de tons, ens referim a el nivell d'agudesa o gravetat d'una mateixa nota.
A mesura que pugem o baixem a la presentació de les notes en vertical, veurem com canvien les harmonies, que les podrem construir de molt diverses formes, segons com tinguem activat el panell d'edició de SoundPrism, que ens permetria activar simultàniament fins a tres grups de notes amb diferents harmonies segons to i altres tres grups d'acords segons harmonia. A més, també ens ofereix una opció per marcar notes dominants, així com l'opció de sostenir mòduls sobre el panell. Si necessitem una ajuda, només cal que arrosseguem de dalt a baix (o viceversa) el panell vertical d'opcions de l'esquerra perquè apareza davant nostre un piano roll , que ens chive les notes que participen en cada acord.
SoundPrism, en la versió gratuïta, inclou quatre mostres diferents per fer les nostres melodies (òrgan, pad -o matalàs, molt de l'ona de Moby -, teclat rhodes i so de sintetitzador). Podem ampliar la biblioteca de mostres amb fins a cinc noves opcions, amb un preu de 1,6 euros cadascuna. En qualsevol cas, comprant l'edició Pro de SoundPrism (per tretze euros), les hauríem ja integrades, juntament amb un panell de noves opcions, com la possibilitat d'usar SoundPrism com controladora MIDI (tant per seqüenciadors que tinguem en el iPad com per a altres deordinador i VSTi). En aquest sentit, compta amb les lloances de tot un primer espasa com Jordan Rudess (flamant teclista de Dream Theater).
El millor de SoundPrism és que és una aplicació endimoniadament addictiva. Quan comences a provar-la et donaràs compte que hauran passat molts minuts abans que te n'adonis del que embadalit que t'hauràs quedat. El pitjor és que en la seva versió gratuïta pot quedar-se en l'anècdota, i en la seva versió Pro potser no valgui els tretze euros que demanen per ella.
Reactable Mobile (8 euros)
I ja que hem derivat en aplicacions de música amb entorns poc convencionals, per dir-ho d'alguna manera, què millor que tancar la llista amb Reactable Mobile. El padrinatge d'aquesta aplicació procedeix de l'excèntrica Bjí¶rk, i no és per menys. Estem davant la versió per a mòbils i tauletes d'un sistema de control musical a temps real basat en una original i molt particular interfície tàctil.
La gràcia de Reactable Mobile està en la forma en què es comporta la interfície amb el que sona. En un espai circular anem arrossegant bases i loops que acaben per generar melodies més o menys prefabricades. També podem afegir oscil·ladors, filtres i efectes, que en funció dels gestos amb els que els relacionem amb la resta d'elements sobre la taula , es comportaran d'una manera o una altra.
Aquesta és possiblement l'opció les carregada de possibilitats per als que vulguin posar a prova el seu sentit de la creativitat, però els que busquin profunditat no la trobaran, ja que Reactable Mobile està tan carregada de limitacions com d'atractiu per la seva originalitat.
Així, el millor de Reactable Mobile estaria en la frescor que li aporta a l' iPad, explotant totes les possibilitats d'un terminal tàctil amb les dimensions de la tauleta de l' iPad. El pitjor, per contra, està en el fet que molts usuaris podria frustrar per haver pagat vuit euros per una aplicació que pot esgotar-se ràpidament si no li prestem la suficient paciència. A més, en l'iPad de primera generació no va tan fina com en l'iPad 2.
