El Google Nexus S no és precisament un telèfon mòbil que es caracteritzi per ser poc potent. Més aviat tot el contrari. Està equipat amb el xip Hummingbird d' 1 GHz, la qual cosa fins a la data suposa estar parlant d' un dels processadors més potents de l'mercat dels mòbils intel·ligents. No obstant això, no és interessant esprémer a l'màxim les opcions del nostre mòbil tàctil perquè ens garanteixi la màxima potència possible?
Davant d'aquesta qüestió, els nois de XDA Developers han tornat a fer de les seves, i s'han guisat una sèrie de modificacions de programari en el Google Nexus S perquè el que a data d'avui és el mòbil oficial de Google vagi a tota màquina. En total, han aconseguit que el Google Nexus S corri de forma estable a 1,2 GHz, encara que aconsegueixen puntes de velocitat de 1,3 GHz.
Per aconseguir aquest augment de l'20 per cent en el rendiment de el Google Nexus S, els responsables de la proesa han usant una tècnica que aconsegueix fer el que els especialistes anomenen overclock . Això no és altra cosa que forçar el rendiment màxim de l'processador perquè operi per sobre dels límits imposats pel fabricant, encara que dins de la franja que la seva estructura li permet sense arribar a fer-li mal a el dispositiu.
El millor d'aquesta operació, com és lògic, és que vam aconseguir que el mòbil (el Google Nexus S, en aquest cas) vagi que es les peli, a una gran velocitat que, sabent que el Google Nexus S ja és de per si ràpid (gràcies a sistema d'arxius Ext4), permetrà navegar per les diferents opcions de el mòbil amb gran solvència.
Per contra, els límits que el fabricant imposa a la velocitat de l'processador tenen una raó de ser. Que el Hummingbird que instal·la el Google Nexus S vagi a 01:00 GHz quan és possible fer que operi més ràpid és perquè aquesta és la velocitat òptima perquè el consum d'energia sigui més eficient. Per tant, forçar el processador implica que l'autonomia de el dispositiu s'esgotarà en menys temps.
Altres notícies sobre… Android, Google, Samsung
