El de el 3D està de moda. O vivint una segona joventut, gràcies a la tecnologia estereoscòpica. Ja sabem que Sharp intenta agafar embranzida en aquest camp, i la seva investigació en els sistemes de visió sense ulleres d'obturació ja està donant resultats: a la primera meitat de 2011 veurem la primera consola portàtil 3D autònoma (la Nintendo 3DS) i la primera generació de mòbils dotats d'aquesta tecnologia (els Sharp Galapagos). I com reaccionen els principals fabricants de panells, Samsung i LG ? Evidentment, pujant a l' tren de les tres dimensions.
Durant l'últim FDP de Japó (una fira tecnològica que es va celebrar la setmana passada), els fabricants coreans van treure múscul amb els seus pantalles de díodes orgànics (panells OLED) que poden reproduir continguts en tres dimensions sense necessitat de col·locar-les incòmodes ulleretes. En ambdós casos, els fabricants han optat per pantalles de 3,2 polzades, tot i que les resolucions canvien segons l'autor de l'invent.
LG, per la seva banda, va presentar pantalles de resolució variable. Això vol dir que en funció de si es reprodueixen o no continguts en 3D, la condensació de píxels canvia. Si posem imatges tridimensionals, atès que realment el que veurem són dues imatges superposades, el panell passa a tenir una densitat de 320 x 360 píxels, que en condicions normals augmenta fins als 360 x 640 píxels (resolució nHD, que tan de moda estan posant els mòbils Nokia).
La proposta de LG va ser en un prototip de prova perquè el públic assistent a la cita japonesa pogués fer una ullada a per on anirien els trets d'aquest fabricant. En canvi, Samsung va portar a l'FDP un mòbil genèric que ja incorporava instal·lat el panell 3D.
En aquest cas, la resolució baixa fins als 240 x 400 píxels. La raó que aquestes resolucions en manera 3D no siguin molt altes caldria buscar-la en els processadors, ja que a l' projectar dues imatges amb la funció estareoscópica, el consum de recursos és molt més exigent que en altres condicions.
Altres notícies sobre… LG, Samsung
