El tatuatge electrònic no és l'única ocurrència de Nokia per al mercat de la telefonia mòbil. A més d'aquell curiós accessori que després adherir-se a la pell de l'usuari comunica a aquest amb el seu telèfon mòbil, la signatura finlandesa estaria darrere d'un altre enginy que, tot i que no tan invasiu amb el físic de l'usuari, sí que resulta igualment sorprenent.
Es tractaria d'un terminal la peculiaritat residiria en el mal·leable del seu disseny. De nou, la integració entre el dispositiu i el cos de l'usuari és la pedra de toc de telèfon, encara que en aquest cas, la idea és que el mòbil s'adapti a la fesomia de l'propietari mitjançant propietats elàstiques en la morfologia de l'aparell.
El dispositiu es va presentar a la Oficina de Patents i Marques dels Estats Units el 2010, però fins avui no hem sabut de la seva existència. La idea d'el Apparatus with elastically transformable body "" o, com ja ho hem anticipat, aparell amb cos transformable mitjançant elasticitat "", nom amb el qual s'hauria registrat aquest concepte, seria la d'un dispositiu que pogués disposar-se en diverses posicions o configuracions de manera, el qual es s'adaptés a diverses parts de el cos de l'usuari, posant especial èmfasi en el braç i el canell, de manera que pogués dur-lo com si fos un rellotge o canellera.
El terminal tindria pantalla tàctil i flexible, un disseny que podria arribar a ser transparent i funcions pròpies d'un telèfon, com connectivitat sense fils, notificacions mitjançant vibració, micròfon i font d'emissió de llum: a efectes pràctics, és un mòbil a l'ús, encara que sense la constricció dels materials que actualment es fan servir per a la construcció d'un d'aquests dispositius.
Malgrat que la vocació que es desprèn de la descripció de el dispositiu a la sol·licitud d' patent que Nokia va emplenar fa gairebé dos anys és la d'un telèfon, en alguns punts detallats en el document s'insinua que aquest concepte ideat per la firma finlandesa podria acabar resultant ser un accessori. Malgrat tot, davant aquest tipus de tecnologia mal·leable, podria fins i tot a arribar a simultaniejar la usabilitat dels sistemes que empra aquest projecte com a suport.
De moment, la patent no ha estat concedida, i fins i tot en el cas que així fos, resulta impossible precisar quan podríem veure en acció aquest tipus d'enginys en el mercat. No obstant això, des de fa ja alguns anys, la sud-coreana Samsung ve fent gala de les seves pantalles OLED i AMOLED flexibles, amb les que s'aconsegueix que els terminals on s'instal·li descriguin formes no necessàriament rectes.
També s'ha provat aquest tipus de tecnologia en panells destinats a l'ús de tinta electrònica, a fi de emular l'experiència de la lectura sobre paper o sobre periòdic, tot i que els textos no estaven impresos, sinó carregats com informació digital. Els prodigis que ja s'han pogut comprovar en aquesta línia han aconseguit fins i tot que les pantalles siguin totalment transparents, a el temps que ens serveixen per mostrar informació i continguts com si qualsevol altre panell es tractés.
