El titular d'aquest article pot semblar una mica exagerat, però us sorprendria saber què passa al nostre cervell quan un vídeo triga a carregar-se.
En els últims anys, els estudis relacionats entre neurociència i smartphones són cada vegada més habituals. En aquesta ocasió, ha estat la companyia Ericcson qui ha realitzat un estudi per estudiar els efectes que produeix l'espera en la càrrega de vídeos sobre els nivells d'estrès. Aquest estudi ha estat publicat en el seu últim informe Mobility Report, i ha comptat amb 30 voluntaris d'edats compreses entre els 18 i 52 anys de la ciutat de Copenhaguen.
Per realitzar aquest estudi es va equipar a tots els voluntaris amb ulleres de seguiment ocular, tensiòmetres, elèctrodes cerebrals i mesuradors de pols. Un cop monitoritzades les seves constants vitals, es va fer entrega a cada un dels voluntaris d'un mòbil Ericcson connectat a xarxa 3G i se'ls va demanar que realitzessin un total de 18 tasques en un període de temps de 20 minuts. Les tasques anaven des navegar per pàgines de notícies, fer cerques amb els cercadors més comuns i veure vídeos. Els vídeos tenien retards de càrrega predeterminats per poder mesurar la resposta dels voluntaris.
El mesurador d'avaluació va ser la càrrega cognitiva, un mesurador de l'estrès que indica la quantitat de recursos que requereix el cervell per a realitzar una tasca (i que es veu reflectit en la quantitat de activitat de l'escorça prefrontal). Els nivells de càrrega cognitiva es mesuren en valors de 0 a 1. Es considera normal una resposta cerebral fins a 0,7, a partir d'aquest valor estaríem parlant d'una situació estressant. Els nivells van sobrepassar considerablement el 0,7 quan es tractava de retards en la càrrega de vídeos.
Els nivells d'estrès augmentaven un 13% pel simple fet de veure un vídeo, però pujaven un 3% més amb tan sols dos minuts d'espera en la càrrega i fins a un 6% més si la demora augmenta fins a 6 segons. Però on més notable es tornava l'augment de l'estrès era en el temut "buffering", les pauses durant l'emissió de el vídeo, on els pics d'estrès podien arribar fins a un 34%, nivells que superen fins i tot als que es poden tenir durant un examen o mentre veiem una pel·lícula de terror.
Un altre dels efectes que té la demora en la càrrega de vídeos, a més de l'augment en els nivells d'estrès en els usuaris, és la mala percepció que poden arribar a tenir de la companyia operadora amb la qual tenen contractades les seves xarxes 3G, 4G, o WiFi. Uns retards mitjans a les càrregues de vídeos provocaven que l'usuari senti descontentament amb el proveïdor de servei i en conseqüència, ganes de canviar de proveïdor. Si parlem de retards de durada major la percepció de l'usuari sobre la marca empitjora considerablement. De la mateixa manera, l'índex de satisfacció d'un usuari cap al seu proveïdor augmenta fins a un 4.5 punts en un experiència d'ús lliure de retards en la càrrega.
